Història

Carta Blanca neix l’any 1992. Un grup format per Joan, Àngel, Fina, Kim i Carles.

En Joan, als teclats, sempre amenitzava les festes familiars I la Fina, la seva germana, s’hi afegia amb la seva veu. En Kim rumiava com fer que allò agafés forma. En una trobada fortuïta amb l’Àngel, aquest va confessar que enyorava tocar la bateria.

Sota la iniciativa d’en Kim, aquell va ser l’origen d’un jove grup musical, Carta Blanca.

Les primeres cançons, Dressed for success de Roxette i Eternal Flame de Bangless, van sonar francament bé, tot i els equips rudimentaris i la nostra falta d’experiència. La il·lusió i les ganes de superació ens van portar a assajar cançons dels 70 i 80, atrevir-nos amb els pasdobles i fins i tot composar les nostres pròpies cançons.

La nostra estrena oficial va ser a un local de Sant Feliu de Guíxols, Casa Pedro. Allà va néixer el nostre nom, gràcies a algú que ens va dir que, ja essent capaços d’interpretar un pasdoble rera d’un tema de Tina Turner, teníem “carta blanca” per fer allò que volguéssim en els registres musicals.

Necessitàvem un guitarrista, així que en poc temps en Josep es va incorporar al grup.

I vam començar a actuar per públic: festes majors, casaments, locals… fins que ens van contractar de manera permanent a una gran sala on organitzaven dinars i sopars amb espectables de música i ball en viu. La Fina feia de presentadora i, a més de les seves cançons amb el grup, interpretava algunes en solitari.

El grup va tenir ressò mediàtic i es va popularitzar a través de la televisió local de la zona.

En aquesta època la formació va incorporar dos vents, saxo i trompeta.

Un any més tard, un representant de Navarra ens va proposar augmentar l’orquestra amb dos veus femenines més i un altre vent (trombó), l’equip de so i la il·luminació. Oferia un ritmes d’actuacions trepidant arreu de l’estat espanyol.

Ens vam embarcar en aquesta aventura, que va durar 4 anys, durant els quals vam experimentar canvis en el músics per motius laborals, d’estudi… Entre ells Àngel (bateria), Joan (teclats), Miquel (bateria), Ricart (teclats), Francesc (cantant), Faustí (cantant), Joan (trompeta), Elisabeth (cantant) i un gran amic que sempre va ser al nostre costat substituint qualsevol músic, Robert Gázquez.

Un munt de gent entrant i sortint que van anar madurant Carta Blanca fins acabar sent una gran orquestra, tal com va anunciar Televisió de Sabadell. I és que un tall de llum no va impedir que el públic assistent s’ho passés d’allò més bé. La Fina va seguir cantant a capela, acompanyada per les sis mil persones que integraven aquell públic totalment entregat.

Ha passat els temps, els integrants han canviat però sempre hi ha un cor batent que es diu Kim i Fina, els únics que no han abandonat el vaixell.

El duet Carta Blanca continua bategant amb il·lusió, aconseguint la connexió públic-artista, la projecció de les emocions que transmet una cançó.

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la teva navegació i preferències, entre altres tasques. Si continúes navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar